Ir al contenido principal

Entradas

CONCLUSIONS

  Al llarg d’aquest treball, he anat reflexionant sobre temes rellevants i d’actualitat sobre el món que habitem, i un cop finalitzades les 15 reflexions, puc extreure unes conclusions finals.  Primerament, penso que el treball m’ha aportat les eines necessàries per afrontar qualsevol debat que se’m posi per davant, tot defensant la meva opinió. I és que m’he adonat que fer alçar la meva veu és molt més important del que em pensava, perquè els petits canvis, per molt petits que semblin, realment poden ajudar i contribuir al canvi que entre tots i totes desitgem.  Addicionalment, el simple fet d’aturar-me al carrer a fer una fotografia sobre un cartell que em resultava interessant, ha fet que cada cop m’interessi més pels problemes socials que ens rodegen,  buscar informació sobre el tema i posicionar-me. Ja que m’he adonat que davant de una situació sempre cal posicionar-se.  El procés de creació d’aquest treball m’ha acompanyat al llarg del curs, i ha estat tot...

15. NI UN PAS ENRERE

El passat 9 de Maig de 2022, el TSJC va requerir a la Generalitat el compliment immediat de la sentència del 25% del castellà a tots els centres educatius de Catalunya, , i el govern ha anunciat que ho recorrerà. Aquesta notícia va portar a la comunitat educativa a múltiples vagues, tot defensant l’escola pública i en català.  I és que al veure aquest cartell i l’enrenou públic que aquesta sentència va portar, vaig pensar què no m’imagino la meva escolarització en castellà, ja que sempre ha estat en català. Però no només per això, si no que, el català,  és més que una llengua; és una identitat, que des del govern sempre han volgut silenciar i invisibilitzar. Una llengua no es mor perquè la gent deixi de parlar-la, sinó que es mor perquè la maten, l’amaguen, la prohibeixen. I així, el català ha estat sempre en lluita, en lluita per la seva sobrevivència.   Per tant, penso que cal potenciar el català dins i fora de les aules, ja que és un regal molt apreciat tenir una lleng...

14. LLUITA FEMINISTA INTERSECCIONAL

El 8 de Març és el dia internacional de les dones i a Mataró, em vaig trobar amb aquest cartell. El que més em va cridar l’atenció és que probablement va ser la primera vegada que en un cartell publicitari a Mataró per al dia de la dona hi apareixes la paraula “interseccional”. I és que cal entendre el moviment feminista com un moviment on s’escoltin les veus de la diversitat de les dones, s’incorporin les qüestions importants per a totes elles, i no només les de les dones pertanyents al grup hegemònic. És a dir, cal defensar els feminismes interseccionals reconeixent i defensant que hi ha múltiples eixos de discriminació entrecreuats que se superposen –sense sumar-se– i reconeixent la diversitat d’experiències, vivències, estratègies de resistència i saber de les dones. Al final, és una lluita que ens toca a totes, i per tant cal ser conscient d’aquesta diversitat que existeix i fer-la vàlida igual que les altres realitats. Penso que si estem totes realment unides, serem mé...

13. PRIMER DE MAIG, LA SOLUCIÓ!

 “Primer de Maig, la solució!”, un títol que em va cridar molt l’atenció. La solució a què?  L’1 de maig de 1886, dos-cents mil treballadors i treballadores de Chicago van iniciar una vaga per demanar una jornada de vuit hores, no demanaven una altra cosa, només no treballar més de vuit hores. Quatre dies més tard, després de moltes manifestacions i tensions, en l’inici de l’aturada de la jornada laboral, va haver-hi una batalla campal i la policia matava a les persones a trets. A finals de maig d’aquell any, diverses patronals, per la pressió i la força de la classe obrera, van acceptar la reivindicació de vuit hores de treball diari, és a dir, el que tenim avui en dia.  Seria pràcticament  impossible avui dia que un fet similar, evitant la violència, tornés a passar. I és que durant molt i molts anys, la vaga ha donat fruit al canvi, a l’evolució, perquè la vaga té una gran capacitat de visibilitat social molt gran, per adquirir presència ciutadana. És un element e...

12. CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

  Quan em vaig topar amb aquesta imatge pel carrer, la vaig fotografiar pel fet que el títol em cridava molt l’atenció, i vaig suposar que es tractaria d’una xerrada sobre Drets Humans. El que no sabia és que em toparia amb una campanya molt interessant.  A “Ciutats defensores dels drets humans”, treballem per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores de drets humans i denunciar la persecució que pateixen a través de l'educació, la sensibilització i la incidència política i social amb l'objectiu de millorar el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans. Una idea que a priori em va semblar molt obvia, però després vaig pensar que la majoria de nosaltres veiem la defensa dels drets humans com una obligació que totes les administracions democràtiques han d'assumir i que cal fer a escala global i local. En el que no pensem que milers de persones han perdut la vida pel fet de reivindicar i exercir drets universals que tenim avui en dia. Altres ha...

11. NO ÉS CULPA MEVA

Sentir-nos jutjats. La por al futur. La pressió. La tristesa, la ràbia, l’ansietat i la frustració. La campanya “No és culpa meva” que pretén començar a parlar obertament de com ens sentim i deixar enrere l’estigma que ens ha acompanyat sempre sobre la salut mental. Sovint ens diuen que hem de ser forts, que no n’hi ha per tant, que ens ho han donat tot, que hem de tirar endavant. Però no sempre podem. Sobretot, perquè ningú ens ha ensenyat què és la salut mental i quines són les eines al nostre abast per tenir-la en compte i cuidar-la sempre. És imprescindible parlar de la salut mental i trencar els tabús que l’envolten, per més que la societat no ens ho posi fàcil. I és que campanyes com aquestes han sorgit degut a la crisi derivada de la Covid-19. La situació sanitària actual ha desenvolupat nous problemes i ha accentuat molts dels que ja hi havia. Ens ha tocat viure moments molt difícils, en els quals és absolutament natural trobar-se en situacions angoixants, com ara ansietat i pr...

10. PUNT DE SOLIDARITAT

  Després de topar-me amb aquest cartell, no vaig poder evitar emocionar-me. La guerra entre Rússia i Ucraïna està sent devastadora; la definició exacte de la injustícia. I és que no puc deixar de pensar en el poble ucraïnès, en que els hi deu passar pel cap quan veuen morir als seus essers estimats, quan veuen que s’han quedat sense casa, quan la por s’apodera de la seva pròpia vida. Tots i cadascun de nosaltres tenim la nostra pròpia i particular sensibilitat. Però ningú, cap de nosaltres, hauria de romandre impassible davant aquesta contemporània tragèdia, que colpeja la nostra consciència i ens fa sentir l'angoixa i el terror aliè com a propis.  I és per això, que se’m va gravar al cap la paraula “solidaritat”, perquè a banda d’ajudar amb menjar, roba, medicaments, etc., s’ajuda psicològicament a les persones que més ho necessiten. Es tracta d’un recolzament “invisible”, que no es veu, però que aporta molta força i energia per seguir endavant. Tot i així, i mostrant tota l...