L’1 de maig de 1886, dos-cents mil treballadors i treballadores de Chicago van iniciar una vaga per demanar una jornada de vuit hores, no demanaven una altra cosa, només no treballar més de vuit hores. Quatre dies més tard, després de moltes manifestacions i tensions, en l’inici de l’aturada de la jornada laboral, va haver-hi una batalla campal i la policia matava a les persones a trets. A finals de maig d’aquell any, diverses patronals, per la pressió i la força de la classe obrera, van acceptar la reivindicació de vuit hores de treball diari, és a dir, el que tenim avui en dia.
Seria pràcticament impossible avui dia que un fet similar, evitant la violència, tornés a passar. I és que durant molt i molts anys, la vaga ha donat fruit al canvi, a l’evolució, perquè la vaga té una gran capacitat de visibilitat social molt gran, per adquirir presència ciutadana. És un element essencial a l'estratègia sindical, però també a la ciutadana, per influir, per aconseguir canviar una legislació o impedir que s'aprovi, per alterar l'equilibri polític i social. És a dir, per a fer notar la nostra presència. La presència de milions de persones que pateixen injustícies socials i son silenciades. Que l’únic que reclamen son conceptes essencials per a una vida digne.
Per tant jo m’hi sumo a la vaga, a les vagues, totes aquelles que em permetin contribuir al canvi. Defensant sempre el meu criteri i amb la justícia per la mà. Així entre tots i totes, ens farem escoltar!
.jpeg)
Comentarios
Publicar un comentario