Ir al contenido principal

13. PRIMER DE MAIG, LA SOLUCIÓ!


 “Primer de Maig, la solució!”, un títol que em va cridar molt l’atenció. La solució a què? 

L’1 de maig de 1886, dos-cents mil treballadors i treballadores de Chicago van iniciar una vaga per demanar una jornada de vuit hores, no demanaven una altra cosa, només no treballar més de vuit hores. Quatre dies més tard, després de moltes manifestacions i tensions, en l’inici de l’aturada de la jornada laboral, va haver-hi una batalla campal i la policia matava a les persones a trets. A finals de maig d’aquell any, diverses patronals, per la pressió i la força de la classe obrera, van acceptar la reivindicació de vuit hores de treball diari, és a dir, el que tenim avui en dia. 

Seria pràcticament  impossible avui dia que un fet similar, evitant la violència, tornés a passar. I és que durant molt i molts anys, la vaga ha donat fruit al canvi, a l’evolució, perquè la vaga té una gran capacitat de visibilitat social molt gran, per adquirir presència ciutadana. És un element essencial a l'estratègia sindical, però també a la ciutadana, per influir, per aconseguir canviar una legislació o impedir que s'aprovi, per alterar l'equilibri polític i social. És a dir, per a fer notar la nostra presència. La presència de milions de persones que pateixen injustícies socials i son silenciades. Que l’únic que reclamen son conceptes essencials per a una vida digne. 

Per tant jo m’hi sumo a la vaga, a les vagues, totes aquelles que em permetin contribuir al canvi. Defensant sempre el meu criteri i amb la justícia per la mà. Així entre tots i totes, ens farem escoltar! 

Comentarios

Entradas populares de este blog

1. TOTHOM POT SER ANTIFA?

  El que més em va cridar l’atenció d’aquest cartell, no va ser pas la presentació del llibre en qüestió, sinó més bé la frase “Tothom pot ser antifa”. Aquesta frase té un missatge molt potent que m’ha portat a la reflexió.  Des del meu punt de vista, és evident que la lluita antifeixista moltes vegades ha estat desprestigiada i reduïda a marginal, radical i violenta, però, en realitat, pretén fer d’aquest món un lloc millor. Degut a que cada vegada més veiem com tornen idees i comportaments que s’assemblen molt als dels feixismes clàssics, discursos que es basen en l’odi cap a les minories i cap a col·lectius oprimits, cal recalcar que no posicionar-se és deixar que continuï avançant. Per això, considero que la frase mencionada anteriorment pren molta importància ja que tothom, tingui l’edat, el temps o les habilitats que tingui, pot trobar la seva forma de participar en aquesta lluita, ja que el feixisme es cura combatent-lo a través de tots els fronts possibles .

15. NI UN PAS ENRERE

El passat 9 de Maig de 2022, el TSJC va requerir a la Generalitat el compliment immediat de la sentència del 25% del castellà a tots els centres educatius de Catalunya, , i el govern ha anunciat que ho recorrerà. Aquesta notícia va portar a la comunitat educativa a múltiples vagues, tot defensant l’escola pública i en català.  I és que al veure aquest cartell i l’enrenou públic que aquesta sentència va portar, vaig pensar què no m’imagino la meva escolarització en castellà, ja que sempre ha estat en català. Però no només per això, si no que, el català,  és més que una llengua; és una identitat, que des del govern sempre han volgut silenciar i invisibilitzar. Una llengua no es mor perquè la gent deixi de parlar-la, sinó que es mor perquè la maten, l’amaguen, la prohibeixen. I així, el català ha estat sempre en lluita, en lluita per la seva sobrevivència.   Per tant, penso que cal potenciar el català dins i fora de les aules, ja que és un regal molt apreciat tenir una lleng...

5. CANVIEM EL XIP!

En un primer moment, el que vaig retenir al meu cap quan vaig veure aquest cartell van ser les següent paraules clau: local, sostenible, de proximitat i responsable. Degut a que es tracta d’un cartell molt visual, em vaig voler informar més en profunditat sobre el tema. I és que com bé ens diu al cartell, aquests conceptes no són només canvis físics, com deixar de comprar a l’engròs i recolzar a les economies locals, sinó que es tracta d’un “canvi de xip”. Es tracta de desenvolupar un canvi estructural i radical, que permeti un canvi de filosofia i de la relació de l’home amb la naturalesa. No som conscients de la quantitat de residus que fabriquem al cap del dia, del malbaratament alimentari, de l’escassetat de productes, etc. De fet, segons l'Índex de desaprofitament d'aliments 2021, publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), al món es desaprofiten 931 milions de tones d'aliments cada any, dels quals 569 milions procedeixen de les llars. Aque...