Ir al contenido principal

11. NO ÉS CULPA MEVA



Sentir-nos jutjats. La por al futur. La pressió. La tristesa, la ràbia, l’ansietat i la frustració. La campanya “No és culpa meva” que pretén començar a parlar obertament de com ens sentim i deixar enrere l’estigma que ens ha acompanyat sempre sobre la salut mental. Sovint ens diuen que hem de ser forts, que no n’hi ha per tant, que ens ho han donat tot, que hem de tirar endavant. Però no sempre podem. Sobretot, perquè ningú ens ha ensenyat què és la salut mental i quines són les eines al nostre abast per tenir-la en compte i cuidar-la sempre.

És imprescindible parlar de la salut mental i trencar els tabús que l’envolten, per més que la societat no ens ho posi fàcil. I és que campanyes com aquestes han sorgit degut a la crisi derivada de la Covid-19. La situació sanitària actual ha desenvolupat nous problemes i ha accentuat molts dels que ja hi havia. Ens ha tocat viure moments molt difícils, en els quals és absolutament natural trobar-se en situacions angoixants, com ara ansietat i preocupació per la salut, per la por al futur, per la impossibilitat de sortir, per la pressió social i familiar o senzillament per voler ser joves i viure totes les “primeres vegades” que vulguem.

La reflexió que me’n porto d’aquesta imatge és que, m’agrada la idea que cada vegada es parli més de salut mental i se li doni la importància que mereix, però crec que potser arriba una mica tard. Aquest aspecte s’ha tractat des de la cura, i no la prevenció; ja que hem hagut de trobar-nos en una situació extrema per adonar-nos de la importància de la salut mental. Apostem per una educació emocional des d’edats primerenques i construïm entre totes una societat millor lliure de tabús i estigmes. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

1. TOTHOM POT SER ANTIFA?

  El que més em va cridar l’atenció d’aquest cartell, no va ser pas la presentació del llibre en qüestió, sinó més bé la frase “Tothom pot ser antifa”. Aquesta frase té un missatge molt potent que m’ha portat a la reflexió.  Des del meu punt de vista, és evident que la lluita antifeixista moltes vegades ha estat desprestigiada i reduïda a marginal, radical i violenta, però, en realitat, pretén fer d’aquest món un lloc millor. Degut a que cada vegada més veiem com tornen idees i comportaments que s’assemblen molt als dels feixismes clàssics, discursos que es basen en l’odi cap a les minories i cap a col·lectius oprimits, cal recalcar que no posicionar-se és deixar que continuï avançant. Per això, considero que la frase mencionada anteriorment pren molta importància ja que tothom, tingui l’edat, el temps o les habilitats que tingui, pot trobar la seva forma de participar en aquesta lluita, ja que el feixisme es cura combatent-lo a través de tots els fronts possibles .

15. NI UN PAS ENRERE

El passat 9 de Maig de 2022, el TSJC va requerir a la Generalitat el compliment immediat de la sentència del 25% del castellà a tots els centres educatius de Catalunya, , i el govern ha anunciat que ho recorrerà. Aquesta notícia va portar a la comunitat educativa a múltiples vagues, tot defensant l’escola pública i en català.  I és que al veure aquest cartell i l’enrenou públic que aquesta sentència va portar, vaig pensar què no m’imagino la meva escolarització en castellà, ja que sempre ha estat en català. Però no només per això, si no que, el català,  és més que una llengua; és una identitat, que des del govern sempre han volgut silenciar i invisibilitzar. Una llengua no es mor perquè la gent deixi de parlar-la, sinó que es mor perquè la maten, l’amaguen, la prohibeixen. I així, el català ha estat sempre en lluita, en lluita per la seva sobrevivència.   Per tant, penso que cal potenciar el català dins i fora de les aules, ja que és un regal molt apreciat tenir una lleng...

5. CANVIEM EL XIP!

En un primer moment, el que vaig retenir al meu cap quan vaig veure aquest cartell van ser les següent paraules clau: local, sostenible, de proximitat i responsable. Degut a que es tracta d’un cartell molt visual, em vaig voler informar més en profunditat sobre el tema. I és que com bé ens diu al cartell, aquests conceptes no són només canvis físics, com deixar de comprar a l’engròs i recolzar a les economies locals, sinó que es tracta d’un “canvi de xip”. Es tracta de desenvolupar un canvi estructural i radical, que permeti un canvi de filosofia i de la relació de l’home amb la naturalesa. No som conscients de la quantitat de residus que fabriquem al cap del dia, del malbaratament alimentari, de l’escassetat de productes, etc. De fet, segons l'Índex de desaprofitament d'aliments 2021, publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), al món es desaprofiten 931 milions de tones d'aliments cada any, dels quals 569 milions procedeixen de les llars. Aque...