Sentir-nos jutjats. La por al futur. La pressió. La tristesa, la ràbia, l’ansietat i la frustració. La campanya “No és culpa meva” que pretén començar a parlar obertament de com ens sentim i deixar enrere l’estigma que ens ha acompanyat sempre sobre la salut mental. Sovint ens diuen que hem de ser forts, que no n’hi ha per tant, que ens ho han donat tot, que hem de tirar endavant. Però no sempre podem. Sobretot, perquè ningú ens ha ensenyat què és la salut mental i quines són les eines al nostre abast per tenir-la en compte i cuidar-la sempre.
És imprescindible parlar de la salut mental i trencar els tabús que l’envolten, per més que la societat no ens ho posi fàcil. I és que campanyes com aquestes han sorgit degut a la crisi derivada de la Covid-19. La situació sanitària actual ha desenvolupat nous problemes i ha accentuat molts dels que ja hi havia. Ens ha tocat viure moments molt difícils, en els quals és absolutament natural trobar-se en situacions angoixants, com ara ansietat i preocupació per la salut, per la por al futur, per la impossibilitat de sortir, per la pressió social i familiar o senzillament per voler ser joves i viure totes les “primeres vegades” que vulguem.
La reflexió que me’n porto d’aquesta imatge és que, m’agrada la idea que cada vegada es parli més de salut mental i se li doni la importància que mereix, però crec que potser arriba una mica tard. Aquest aspecte s’ha tractat des de la cura, i no la prevenció; ja que hem hagut de trobar-nos en una situació extrema per adonar-nos de la importància de la salut mental. Apostem per una educació emocional des d’edats primerenques i construïm entre totes una societat millor lliure de tabús i estigmes.

Comentarios
Publicar un comentario