Ir al contenido principal

Entradas

CONCLUSIONS

  Al llarg d’aquest treball, he anat reflexionant sobre temes rellevants i d’actualitat sobre el món que habitem, i un cop finalitzades les 15 reflexions, puc extreure unes conclusions finals.  Primerament, penso que el treball m’ha aportat les eines necessàries per afrontar qualsevol debat que se’m posi per davant, tot defensant la meva opinió. I és que m’he adonat que fer alçar la meva veu és molt més important del que em pensava, perquè els petits canvis, per molt petits que semblin, realment poden ajudar i contribuir al canvi que entre tots i totes desitgem.  Addicionalment, el simple fet d’aturar-me al carrer a fer una fotografia sobre un cartell que em resultava interessant, ha fet que cada cop m’interessi més pels problemes socials que ens rodegen,  buscar informació sobre el tema i posicionar-me. Ja que m’he adonat que davant de una situació sempre cal posicionar-se.  El procés de creació d’aquest treball m’ha acompanyat al llarg del curs, i ha estat tot...

15. NI UN PAS ENRERE

El passat 9 de Maig de 2022, el TSJC va requerir a la Generalitat el compliment immediat de la sentència del 25% del castellà a tots els centres educatius de Catalunya, , i el govern ha anunciat que ho recorrerà. Aquesta notícia va portar a la comunitat educativa a múltiples vagues, tot defensant l’escola pública i en català.  I és que al veure aquest cartell i l’enrenou públic que aquesta sentència va portar, vaig pensar què no m’imagino la meva escolarització en castellà, ja que sempre ha estat en català. Però no només per això, si no que, el català,  és més que una llengua; és una identitat, que des del govern sempre han volgut silenciar i invisibilitzar. Una llengua no es mor perquè la gent deixi de parlar-la, sinó que es mor perquè la maten, l’amaguen, la prohibeixen. I així, el català ha estat sempre en lluita, en lluita per la seva sobrevivència.   Per tant, penso que cal potenciar el català dins i fora de les aules, ja que és un regal molt apreciat tenir una lleng...

14. LLUITA FEMINISTA INTERSECCIONAL

El 8 de Març és el dia internacional de les dones i a Mataró, em vaig trobar amb aquest cartell. El que més em va cridar l’atenció és que probablement va ser la primera vegada que en un cartell publicitari a Mataró per al dia de la dona hi apareixes la paraula “interseccional”. I és que cal entendre el moviment feminista com un moviment on s’escoltin les veus de la diversitat de les dones, s’incorporin les qüestions importants per a totes elles, i no només les de les dones pertanyents al grup hegemònic. És a dir, cal defensar els feminismes interseccionals reconeixent i defensant que hi ha múltiples eixos de discriminació entrecreuats que se superposen –sense sumar-se– i reconeixent la diversitat d’experiències, vivències, estratègies de resistència i saber de les dones. Al final, és una lluita que ens toca a totes, i per tant cal ser conscient d’aquesta diversitat que existeix i fer-la vàlida igual que les altres realitats. Penso que si estem totes realment unides, serem mé...

13. PRIMER DE MAIG, LA SOLUCIÓ!

 “Primer de Maig, la solució!”, un títol que em va cridar molt l’atenció. La solució a què?  L’1 de maig de 1886, dos-cents mil treballadors i treballadores de Chicago van iniciar una vaga per demanar una jornada de vuit hores, no demanaven una altra cosa, només no treballar més de vuit hores. Quatre dies més tard, després de moltes manifestacions i tensions, en l’inici de l’aturada de la jornada laboral, va haver-hi una batalla campal i la policia matava a les persones a trets. A finals de maig d’aquell any, diverses patronals, per la pressió i la força de la classe obrera, van acceptar la reivindicació de vuit hores de treball diari, és a dir, el que tenim avui en dia.  Seria pràcticament  impossible avui dia que un fet similar, evitant la violència, tornés a passar. I és que durant molt i molts anys, la vaga ha donat fruit al canvi, a l’evolució, perquè la vaga té una gran capacitat de visibilitat social molt gran, per adquirir presència ciutadana. És un element e...

12. CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

  Quan em vaig topar amb aquesta imatge pel carrer, la vaig fotografiar pel fet que el títol em cridava molt l’atenció, i vaig suposar que es tractaria d’una xerrada sobre Drets Humans. El que no sabia és que em toparia amb una campanya molt interessant.  A “Ciutats defensores dels drets humans”, treballem per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores de drets humans i denunciar la persecució que pateixen a través de l'educació, la sensibilització i la incidència política i social amb l'objectiu de millorar el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans. Una idea que a priori em va semblar molt obvia, però després vaig pensar que la majoria de nosaltres veiem la defensa dels drets humans com una obligació que totes les administracions democràtiques han d'assumir i que cal fer a escala global i local. En el que no pensem que milers de persones han perdut la vida pel fet de reivindicar i exercir drets universals que tenim avui en dia. Altres ha...

11. NO ÉS CULPA MEVA

Sentir-nos jutjats. La por al futur. La pressió. La tristesa, la ràbia, l’ansietat i la frustració. La campanya “No és culpa meva” que pretén començar a parlar obertament de com ens sentim i deixar enrere l’estigma que ens ha acompanyat sempre sobre la salut mental. Sovint ens diuen que hem de ser forts, que no n’hi ha per tant, que ens ho han donat tot, que hem de tirar endavant. Però no sempre podem. Sobretot, perquè ningú ens ha ensenyat què és la salut mental i quines són les eines al nostre abast per tenir-la en compte i cuidar-la sempre. És imprescindible parlar de la salut mental i trencar els tabús que l’envolten, per més que la societat no ens ho posi fàcil. I és que campanyes com aquestes han sorgit degut a la crisi derivada de la Covid-19. La situació sanitària actual ha desenvolupat nous problemes i ha accentuat molts dels que ja hi havia. Ens ha tocat viure moments molt difícils, en els quals és absolutament natural trobar-se en situacions angoixants, com ara ansietat i pr...

10. PUNT DE SOLIDARITAT

  Després de topar-me amb aquest cartell, no vaig poder evitar emocionar-me. La guerra entre Rússia i Ucraïna està sent devastadora; la definició exacte de la injustícia. I és que no puc deixar de pensar en el poble ucraïnès, en que els hi deu passar pel cap quan veuen morir als seus essers estimats, quan veuen que s’han quedat sense casa, quan la por s’apodera de la seva pròpia vida. Tots i cadascun de nosaltres tenim la nostra pròpia i particular sensibilitat. Però ningú, cap de nosaltres, hauria de romandre impassible davant aquesta contemporània tragèdia, que colpeja la nostra consciència i ens fa sentir l'angoixa i el terror aliè com a propis.  I és per això, que se’m va gravar al cap la paraula “solidaritat”, perquè a banda d’ajudar amb menjar, roba, medicaments, etc., s’ajuda psicològicament a les persones que més ho necessiten. Es tracta d’un recolzament “invisible”, que no es veu, però que aporta molta força i energia per seguir endavant. Tot i així, i mostrant tota l...

9. I SI PORTAR ULLERES POGUÉS SALVAR ELS OCEANS?

  Aquest cartell em va cridar molt l’atenció per al seu gran títol: “I si portar ulleres pogués salvar els oceans?”. L’empresa “sea2see” va iniciar aquesta campanya amb l’objectiu de reduir els abocaments de plàstics al fons marí, reduint la contaminació marina, ja que es diu que al 2050 hi haurà al fons del mar més plàstic que peixos. A més, la campanya pretén convertir els plàstics recuperats en un negoci, i contribuir amb part dels guanys a subvencionar fundacions que ajudin a descontaminar els mars. En un primer moment, vaig pensar que aquesta idea era una barbaritat, ja que és molt difícil salvar els oceans de tota la contaminació, però més tard vaig entendre que, aquest tipus de campanyes, no son més que un exemple d’economia circular, que és el canvi de mentalitat al que haurem d’arribar si realment volem salvar el món que habitem. Al final és una lluita que ens pertoca a tots i totes; hem de cuidar el planeta que tenim, perquè no hi ha un altre per substituir-lo. I és que c...

8. EDUCA CON AMOR Y DISCIPLINA POSITIVA

  El que en un primer moment em va semblar una iniciativa molt positiva, va donar una volta de 360º, després d’analitzar-la en profunditat. I és que per a accedir a aquest taller formatiu per a educar amb amor i disciplina positiva, té un cost individual de 55€, i de 100€ per a parelles. Llavors, es contradiu directament amb la idea que totes les persones tenen el dret a rebre la mateixa educació, i de manera gratuïta. Per tant, aquestes iniciatives, les quals només es poden permetre algunes famílies més privilegiades que altres, contribueix a reproduir desigualtats socials, convertint l’educació en un mercat, privatitzant-la, fent que només percentatge molt reduït de la població es pugui permetre una educació de millor qualitat. I tot i que aquesta formació vagi més enllà de l’escola, cal entendre l’educació i formació igualitària de totes les persones també més enllà de l’escola, i si es produeixen desigualtats fora d’aquesta, més tard, es veuran reflectides a l’escola, considera...

7. LA DESOBEDIÈNCIA COM A MOTOR PER VÈNCER

  El títol d’aquest cartell em va sobtar molt: “la desobediència com a motor per vèncer”. És per això, que volia entendre en profunditat el concepte de “desobediència”; entesa com el refús col·lectiu d’obeir alguna llei o norma per tal de fer pressió pacíficament sobre el poder constituït. Però, segur que és tracta d’una pressió pacífica? Perquè com hem vist al llarg de la història, s’han anat produint situacions de conflicte, on la violència hi era molt present. D’aquesta reflexió vaig extreure que confonem el conflicte amb la violència, i és que no ens han educat per resoldre’ls de manera positiva. Cal veure el conflicte com una oportunitat de canvi, on a través d’un mètode i habilitats, es marquin les regles del joc d’una comunitat de manera justa, cooperativa i respectuosa, a través de la negociació.  El conflicte és el motor del creixement personal i de transformació social, però cal saber abordar-lo de manera verídicament pacífica. Per tant, canviaria la frase “la desobe...

6. DECIDIM AVUI LA CIUTAT DEL DEMÀ

  “Decidim avui la ciutat de demà”, una frase ben inspiradora que va fer que em parés a reflexionar. Aparentment, amb aquest cartell s’incita a la població a participar en la creació d’una agenda urbana per a l’any 2030. Així doncs, vaig decidir informar-me sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) adoptats per les Nacions Unides a l’any 2015. Aquests objectius tenen la finalitat de lluitar contra la pobresa extrema, i integren i equilibren tres dimensions essencials pel desenvolupament sostenible com són l'econòmica, la social i l'ambiental, proporcionant un full de ruta valuós per articular la formulació de polítiques mundials.  Aquesta idea em va semblar tant idíl·lica que vaig decidir buscar-li les pessigolles. Primerament, crec que uns objectius tan ambiciosos, requereixen canvis de gran abast a nivell mundial i actualment, no disposem de suficients evidències científiques precises que ens permetin orientar adequadament polítiques mundials de desenvolupament...

5. CANVIEM EL XIP!

En un primer moment, el que vaig retenir al meu cap quan vaig veure aquest cartell van ser les següent paraules clau: local, sostenible, de proximitat i responsable. Degut a que es tracta d’un cartell molt visual, em vaig voler informar més en profunditat sobre el tema. I és que com bé ens diu al cartell, aquests conceptes no són només canvis físics, com deixar de comprar a l’engròs i recolzar a les economies locals, sinó que es tracta d’un “canvi de xip”. Es tracta de desenvolupar un canvi estructural i radical, que permeti un canvi de filosofia i de la relació de l’home amb la naturalesa. No som conscients de la quantitat de residus que fabriquem al cap del dia, del malbaratament alimentari, de l’escassetat de productes, etc. De fet, segons l'Índex de desaprofitament d'aliments 2021, publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), al món es desaprofiten 931 milions de tones d'aliments cada any, dels quals 569 milions procedeixen de les llars. Aque...

4. ANELLA CICLISTA

  Aquest cartell publicitari es tracta de la simulació d’una conversació de “Whatsapp” on podem veure que s’aborden temes de política. No obstant, el que em va fer pensar aquesta imatge és que el passat més a Mataró es va iniciar la proposta de dur a terme una Anella ciclista amb la finalitat de facilitar i motivar la mobilitat amb bicicleta a la ciutat, incentivant el canvi de mitjà de transport en part dels desplaçaments que la ciutadania. L’objectiu és fer trajectes més segurs i disminuir els nivells de partícules de CO2 presents a l’aire. Aquestes obres han suposat la reordenació de la mobilitat d’aquests vials i per tant han comportat canvis en la distribució d’usos de la calçada i, en alguns casos, també de l’espai destinat a estacionament. Aquest fet ha estat molt discutit entre la ciutadania de Mataró ja que ha portat molt canvis n poc temps. Aquesta proposta s’ha dut a terme des del Partit Socialista, al capdavant de David Bote, i em va sorprendre que Esquerra Republicana ...

3. ¡QUÉ ENERGÍA, CERDANYOLA!

D’aquest cartell em va cridar l’atenció diverses coses. En primer lloc, el títol “¡Qué energía, Cerdanyola!”, em va fer pensar que en aquest cartell es proposaria alguna activitat per abordar la pujada del preu de la llum que estem vivint en els últims mesos, però, a més a més, em va sorprendre que fos a Cerdanyola, que és un dels barris més pobres i marginals de Mataró. En un primer moment la proposta em va semblar molt positiva, però quan vaig seguir llegint em vaig topar amb la frase “¡Llévanos tu factura! ¿Cómo gastar menos energía?” i em va fer reflexionar sobre si es tracta d’una proposta per ajudar econòmicament als barris més marginals de la ciutat, o bé es tracta d’una estratègia política de l’ajuntament, per tenir el control de les factures d’energia dels barris més marginals, tenint en compte que s’apropen les pròximes eleccions. És per això que es molt important adoptar un esperit crític que ens permeti anar més enllà dels títols o eslògans que veiem al carrer, ja que poden...

2. POESIA AL CARRER

  El títol d’aquest cartell , “Poesia al carrer”, és el que va fer que m’aturés a llegir aquest poema. Em va sobtar ja que no és comú, en el món que avui en dia habitem, que la cultura sigui fomentada d’aquesta manera. Originalment, la cultura tenia l’objectiu de proporcionar al poble el poder de jutjar, fer pedagogia a través de la cultura, per tal de crear una societat amb esperit crític i capacitat de raonament. No obstant, actualment la cultura ha agafat un rol de pur d’entreteniment i goig, que no dona pas a la reflexió i a la capacitat de cultivar-se a través d’aquesta. És per això que aquesta iniciativa de poesia al carrer em va agradar molt, ja que penso que actualment la cultura està molt poc valorada i és important fomentar una societat on les noves generacions puguin nodrir-se de la cultura com a via d’expressió d’un mateix i com a eina per a desenvolupar una mirada crítica envers el món.

1. TOTHOM POT SER ANTIFA?

  El que més em va cridar l’atenció d’aquest cartell, no va ser pas la presentació del llibre en qüestió, sinó més bé la frase “Tothom pot ser antifa”. Aquesta frase té un missatge molt potent que m’ha portat a la reflexió.  Des del meu punt de vista, és evident que la lluita antifeixista moltes vegades ha estat desprestigiada i reduïda a marginal, radical i violenta, però, en realitat, pretén fer d’aquest món un lloc millor. Degut a que cada vegada més veiem com tornen idees i comportaments que s’assemblen molt als dels feixismes clàssics, discursos que es basen en l’odi cap a les minories i cap a col·lectius oprimits, cal recalcar que no posicionar-se és deixar que continuï avançant. Per això, considero que la frase mencionada anteriorment pren molta importància ja que tothom, tingui l’edat, el temps o les habilitats que tingui, pot trobar la seva forma de participar en aquesta lluita, ja que el feixisme es cura combatent-lo a través de tots els fronts possibles .

INTRODUCCIÓ

El món que habitem està en constant canvi i moviment, i cada vegada son més els problemes que ens envolten i que estan posant en perill la continuïtat del món en la seva completa puresa. Problemes que es poden agrupar en tres grans sacs: la cultura, la ciència i la societat. L’augment de l’extrema dreta populista, la crisi mediambiental, les desigualtats de classe, el masclisme, l’homofòbia, guerres, entre d’altres, son problemes amb els quals convivim cada dia i posen en perill el nostre món.   Partint d’aquesta base, amb aquest treball pretenc desenvolupar una mirada crítica sobre el món, a través de reflexions i raonaments, amb la finalitat de desenvolupar una perspectiva definida i consolidada sobre el món, és a dir, definir quina és la mirada crítica que tinc envers el món que ens envolta, cosa que m’ajudarà a fer-me un lloc dintre del món. Per a dur a terme aquest treball, s’impulsarà la creació d’un bloc, a través del qual es comentaran un total de 15 reflexions, acompa...